4 de gener
Malutka es un centre que ens agrada. Està situat a les afores de Karaganda, en una espècie d’illa de blocs de vivendes, o tipus ciutat dormitori (em recorda a Bellvitge).
EL taxista “Pietrof” ens va recollir puntual com cada dia. Vam arribar a la sala 10 i vam recollir en Lluc. Li vam dur la caixeta amb sis llapis de colors. La va agafar i es va passar bona part de la visita treient i posant els colors dintre a la caixa. Vam provar que pintés a un quadern però......potser no en sap? Deu ser això, no ha pintat res.
A la tarda, hem conegut a la pediatra. Juntament amb la cuidadora “més carinyosa” que encara no sabem com es diu, els hi hem ensenyat unes fotografies de l’Andrea, la Martina i la Joana. Els hi hem explicat que eren les sistrás (germanes) del Lluc. La cuidadora s’ha emocionat, ena ha dit que tenia la pell de gallina i anava repetint jharachó, jarachó (molt bé, molt bé). I li feia petons a l’Anna
La mare li ha donat el berenar a en Lluc (puré de patates amb carn, una mandarina, una galeta i la seva infusió). S’ha menjat tot el puré i la galeta, la mandarina l’ha “porquejat” i hem jugat tot bevent-se la infussió. Pràcticament l’ha vessat tota per terra entre unes grans rialles. Ens ho hem passat molt bé.
Ah, avui en Lluc ha fet 19 mesos!! Va néixer el 4 de juny.
5 de gener
Aquest matí per fi, després de set dies ha sortit el sol. De normal, el dia és gris, tirant a blanc...Però avui, tot i que el termòmetre marcava –9, almenys feia sol. El taxista ha hagut de canviar la ruta perquè per on anem sempre, al no haver nevat, estava enfangat i li relliscaven les rodes. (bueno, no era l’unic...)
Avui en Lluc quan ens ha vist ha estat content. Li hem portat la caixa dels llapissos a l’habitacíó, l’ha reconegur, i ha vingut una mica xulo, com dient, jo me’n vaig i vosaltres us quedeu aqui). Hem caminat fins a la sala i no volia entrar. Estirava la mà de la mare per anar cap al passadís. I hem seguit fins al final. Hi ha una finestra i la mare li apartava la cortina, perquè veiés a fora. Primer s’ha apartat, com si no li fes gràcia. Tancava els ullets, perquè li molestava el sol. Li hem picat al vidre i això ja li ha agradat. I , clar ell també ha volgut picar al vidre.Hem jugat amb el vidre i amb la cortina. A amagar-nos , i sortir..Avui tenia ganes de passejar-se i hem estat per tot l’edifici. Passadissos i escales unes quantes vegades, fins i tot ha entrat a fer el xafarder a un despatx que hi havia tres pediatres... Quan veia alguna porta que no reconeixia, es quedava parat i després caminava enrera... com si tingués por. No sabem si ha sigut la caminada , o casualitat, però un quart d’hora abans que s’acabés la visita, s’ha estirat a la moqueta de la sala i s’ha adormit. Com si res...
A la tarda li hem donat el berenar. Avui hem sigut previsors i hem portat unes tisores per tallar-li la mandarina a trossets i no fés el marrano. I l’hem encertat!!! Se l’ha menjada tota!! En Lluc s’anava menjant els trossets petits i li donava els grills al pare per tallar-los. També li obria la boca perquè li posés directament...les galetes de rigor i un got de kefir que no s’ha acabat.
Ha jugat amb un òrgan petit, d’aquets de l’estil de todo cien, i fa una música que es va fent pesadeta...després hem anat a fer un altre passeig pels passadissos i l’hem acompanyat a l’habitació.
Avui hem vingut directes a l’apartament, tenim convidats a sopar!
Molts petons!!
Malutka es un centre que ens agrada. Està situat a les afores de Karaganda, en una espècie d’illa de blocs de vivendes, o tipus ciutat dormitori (em recorda a Bellvitge).
EL taxista “Pietrof” ens va recollir puntual com cada dia. Vam arribar a la sala 10 i vam recollir en Lluc. Li vam dur la caixeta amb sis llapis de colors. La va agafar i es va passar bona part de la visita treient i posant els colors dintre a la caixa. Vam provar que pintés a un quadern però......potser no en sap? Deu ser això, no ha pintat res.
A la tarda, hem conegut a la pediatra. Juntament amb la cuidadora “més carinyosa” que encara no sabem com es diu, els hi hem ensenyat unes fotografies de l’Andrea, la Martina i la Joana. Els hi hem explicat que eren les sistrás (germanes) del Lluc. La cuidadora s’ha emocionat, ena ha dit que tenia la pell de gallina i anava repetint jharachó, jarachó (molt bé, molt bé). I li feia petons a l’Anna
La mare li ha donat el berenar a en Lluc (puré de patates amb carn, una mandarina, una galeta i la seva infusió). S’ha menjat tot el puré i la galeta, la mandarina l’ha “porquejat” i hem jugat tot bevent-se la infussió. Pràcticament l’ha vessat tota per terra entre unes grans rialles. Ens ho hem passat molt bé.
Ah, avui en Lluc ha fet 19 mesos!! Va néixer el 4 de juny.
5 de gener
Aquest matí per fi, després de set dies ha sortit el sol. De normal, el dia és gris, tirant a blanc...Però avui, tot i que el termòmetre marcava –9, almenys feia sol. El taxista ha hagut de canviar la ruta perquè per on anem sempre, al no haver nevat, estava enfangat i li relliscaven les rodes. (bueno, no era l’unic...)
Avui en Lluc quan ens ha vist ha estat content. Li hem portat la caixa dels llapissos a l’habitacíó, l’ha reconegur, i ha vingut una mica xulo, com dient, jo me’n vaig i vosaltres us quedeu aqui). Hem caminat fins a la sala i no volia entrar. Estirava la mà de la mare per anar cap al passadís. I hem seguit fins al final. Hi ha una finestra i la mare li apartava la cortina, perquè veiés a fora. Primer s’ha apartat, com si no li fes gràcia. Tancava els ullets, perquè li molestava el sol. Li hem picat al vidre i això ja li ha agradat. I , clar ell també ha volgut picar al vidre.Hem jugat amb el vidre i amb la cortina. A amagar-nos , i sortir..Avui tenia ganes de passejar-se i hem estat per tot l’edifici. Passadissos i escales unes quantes vegades, fins i tot ha entrat a fer el xafarder a un despatx que hi havia tres pediatres... Quan veia alguna porta que no reconeixia, es quedava parat i després caminava enrera... com si tingués por. No sabem si ha sigut la caminada , o casualitat, però un quart d’hora abans que s’acabés la visita, s’ha estirat a la moqueta de la sala i s’ha adormit. Com si res...
A la tarda li hem donat el berenar. Avui hem sigut previsors i hem portat unes tisores per tallar-li la mandarina a trossets i no fés el marrano. I l’hem encertat!!! Se l’ha menjada tota!! En Lluc s’anava menjant els trossets petits i li donava els grills al pare per tallar-los. També li obria la boca perquè li posés directament...les galetes de rigor i un got de kefir que no s’ha acabat.
Ha jugat amb un òrgan petit, d’aquets de l’estil de todo cien, i fa una música que es va fent pesadeta...després hem anat a fer un altre passeig pels passadissos i l’hem acompanyat a l’habitació.
Avui hem vingut directes a l’apartament, tenim convidats a sopar!
Molts petons!!
Que tingueu una bona nit de reis, felicitats des d'aquí a la tieta Olga i al Tete, que fan anys!!
8 comentarios:
Visca en Lluc!
un petó eufòric...
N
ja era hora, estava impacient per llegir notícies vostres.
he aguantat la llagrimeta, tot i que és molt emocionant veure el comportament d'en Lluc. la segona tanda de fotos: una passada! que maco que és, sobretot quan riu, que li queden els ulls ben petitets...
quina fresqueta, eh??
ja us escriurem més cosetes, que ara marxem a barcelona a fer de tiets i a veure els reis!!! quina emoció!!! molts petons familia!!
tere.
"Jarachó" per a vosaltres també i aquestes petites victòries que aneu aconseguint dia a dia amb en Lluc; i per la informació tant puntual que ens feu arribar.
Ah, i a dormir dora que segur que encara que estigueu tant lluny els Reis no s'oblidaran de vosaltres.
Esther i Timur (ignorant que aquesta nit els Reis també passaran per a ell)
Ei, cada dia que arribo a casa el primer de tot és obrir l'ordinador i contectar-me al blog. Em repetiré, però és que cada vegada que llegeixo el què escriviu, m'emociono, i em se'm posa la pell de gallina. No dubto gens que el que esteu vivint és una passada, però us prometo que el que em feu viure a mi, és únic i irrepetible. Moltes gràcies per fer que sigui així!!!!
Per molts mesos a en Lluc, és GUAPISSIM, cada vegada més.
Demà, dia de reis, que estarem tots a casa (si si tots 23, estic dels nervis) ja farem un brindis per vosaltres tres.
Un petonàs!!
Spásiva , paká! (que m'imagino que vol dir adéu o a reveure jeje)
Hola trio, ens agrada molt de llegir tot el que aneu explicant cada dia, fa que sense estar amb vosaltres podem fer-nos una lleugera idea del que esteu visquen i ens permet de compartir amb vosaltres aquesta "aventura" a l'hora que anem coneixen en Lluc i sabem dels vostres progressos amb ell, sens dubte molt possitius, doncs a passat de plorar sovint a riure quan us veu, sens dubte ell també està gaudint de vosaltres.
Ahir vaig estar amb en Pere al Mir, i li vaig ensenyar les fotos d'en Lluc, crec que es va emocionar una miqueta... us envia records.
Una abraçada i molts petons!!!!
La Lopez ens ha reenviat l'adreça i finalemnt avui hem llegit el Blog amb la Marta. Ens ha deixat de pedra. Quina passada de viatge, de lloc , de Lluc, de... De neu (per cert, en podeu baixar una mica?).
Tenim moltes ganes de veure-us i, clar, de FOTOS, FOTOS, FOTOS...
Una bona abraçada als tres i fins aviat.
:_)
Hola família!!!
Fins avui no hem pogut mirar aquest blog, però a partir d'ara serem lectors asidus!!! Realment, és molt emocionant que volgeu compartir aquesta experiència dia a dia amb tota la parròquia d'aquí... Ens heu fet somriure i emocionar, però sobretot ens heu creat moltes ganes de conèixer al Lluc!!! També ens hem adonat com aneu creant, poc a poc i amb fermsa, el vincle amb el vostre fill. Penseu que és l'inici d'una llarga, llarga relació... Una forta abraçada, i esperem notícies...
P.D.: per cert, de quin sabor són les galetes del Lluc? Quin èxit!!!
Óscar i Marta López.
No us penseu, però des de Can Moragas Roig us estem fent un estret seguiment.
Llàstima que el Lluc no serà Cargol o pit Roig amb l'Aleix.
La Martina va venir a jugar l'altre dia i s'ho va passar bomba, està molt contenta.
Llegint el "Bona nit pares" de l'Andrea quasi ens cau la llagrimeta.
Fins ben aviat.
Publicar un comentario