El viatge i la trobada

Sortim a l’hora prevista direcció Frankfurt. L’escala és de 7 hores, ja que l’avió destí Karaganda no surt fins a les 11 de la nit.

Els panels informadors de l’aeroport ens anuncien que el vol es retrasa fins a la 1 de la nit. Després de 9 hores a l’aeroport amb set hores de viatge per davant... Només ens faltava mes temps. Aquesta escala tècnica le recordarem tota la vida.

A les 12 comença “l’embarque”. Els alemays, ens repasen de dalt a baix amb els detectors ditxosos. I per fi a la 1:10 despeguem. Primera parada a Kostanai a les 7;30 12:30 (hora nova, clar pel camí se’ns ha fet de dia. ) Des de l’avió es veuen kilometres i kilometres de deserts de neu. Ni un poble, ni ciutat. Res.
I a les 2 a Karaganda. Per sort cap problema al control d’aduana, i els xofers ens porten fins als apartaments.


Entrem a Malutka, ens descalcem i ens fan entrar a tots en una habitació. Malutka fa olor de sopa de pollastre, de sopa de casa, de colonies. Hi ha silenci. Tots els passadissos estan plens de sisis amb roba estesa. Ens expliquen que en un minut ens porten els nens i que aleshores passarem a una sala gran per estar amb ells una estona, vindrà la traductora i la pediatra i podrem parlar amb elles.
La representant , treu el cap per la porta mig oberta i ens crida “sellares sanchez?” En anglès ens pregunta si volem un nen. I sense pensar-ho diem que si.

Entra una cuidadora, amb un nen a coll. Un nen “grandet”. Que d’entrada ja plora. I no pas poc... El passeja i li diu “mama, papa” però ell res, segueix plorant. Mentre van portant els altres nens i nenes el nen segueix plorant i passem a la sala a jugar amb tots els nens. El nen ja plora menys i per fi l’hem pogut agafar a coll.

Té 18 mesos i té trets molt kazaks. Decidim que es diu Lluc.

Plora a estones i les cuidadores per consolar-lo li donen caramels i bombons...

S’acaba la visita i el portem a la seva habitació amb els seus companys, que per cert el vénen a rebre tots a la porta i ens saluden també a nosaltres. Ens podem quedar cinc minutets per jugar amb ells.

Demà tornarem