A mida que es van acabant els dies tenim més coses a fer . Per això fem campana del blog.
Compres, regals, anar a copiar fotos, preparar la maleta d’en Lluc, super, sopars i converses amb el grup...
Dimecres a la tarda vam anar a la “conselleria d’ infancia i adopcions”. Fan una entrevista prèvia al judici. Ens ho havien pintat com una cosa “de bon rollo” i ens van maxacar força. Preguntes esperables, però també preguntes rebuscades i quasibé malintencionades. Cal dir que tenim l’honor de ser el primer cas a Espanya que adoptem a Kazajstan amb tres fills biològics, i no entenen gaire (o gens). que puguem mantenir quatre fills .
Vam sortir força tocadets. Tot i que estàvem tranquils perquè ens ja ens han avisat que és un tràmit, però la cerimònia, la seriositat i el posat soviètic, ens van superar.
Dijous dia normal de visita. En Lluc content i al seu aire. Cada cop ens busca més per jugar i va aplaudir per primer cop (que el veiéssim nosaltres, clar). Ens imitava si picavem de peus a terra...
Avui divendres el judici no ha tingut res a veure. La cosa molt més distesa. Preguntes més sensates i raonables. Com a anècdota, es ha tocat un jutge del Barça. I tal com em va dir l’Alba, quan sents el jutge que pica amb el martell i diu “LLUC SELLARES SANCHEZ” respires fondo. Et desinfles, cridaries de l’alegria, ploraries de l’emoció... però ja ens estàven esperant a Malutka els nostres (ara si) fills
Com si en Lluc ho sabés, ha estat la primera vegada que ha vingut corrents als braços de la mare quan hem entrat per la porta. Quan els seus companys s’han volgut asseure a damunt de la mare, com fan quasi cada dia s’ha enfadat. Només volia la mare per ell...
Després hem fet una mica de piscolabis amb la directora i les pediatres dels nens, i cap a casa. A la tarda visita normal. Ha estrenat un got que li hem comprat, amb nanses i s’ha passat mitja tarda jugant i bevent uns suc amb el got. També li hem portat una foto dels tres perquè mentre no siguem aqui ens recordi, i el tio no l’ha deixat anar. No l’ha deixat veure a ningú, a cap dels seus companys d’habitació (com va fer en Timur!!!).
Demà dia últim dia de visita, Si ens cal, ultimes compres, preparar la maleta, celebració de les maternitats i paternitats de tots i diumenge cap a casa.
Això ja està fet!!
Compres, regals, anar a copiar fotos, preparar la maleta d’en Lluc, super, sopars i converses amb el grup...
Dimecres a la tarda vam anar a la “conselleria d’ infancia i adopcions”. Fan una entrevista prèvia al judici. Ens ho havien pintat com una cosa “de bon rollo” i ens van maxacar força. Preguntes esperables, però també preguntes rebuscades i quasibé malintencionades. Cal dir que tenim l’honor de ser el primer cas a Espanya que adoptem a Kazajstan amb tres fills biològics, i no entenen gaire (o gens). que puguem mantenir quatre fills .
Vam sortir força tocadets. Tot i que estàvem tranquils perquè ens ja ens han avisat que és un tràmit, però la cerimònia, la seriositat i el posat soviètic, ens van superar.
Dijous dia normal de visita. En Lluc content i al seu aire. Cada cop ens busca més per jugar i va aplaudir per primer cop (que el veiéssim nosaltres, clar). Ens imitava si picavem de peus a terra...
Avui divendres el judici no ha tingut res a veure. La cosa molt més distesa. Preguntes més sensates i raonables. Com a anècdota, es ha tocat un jutge del Barça. I tal com em va dir l’Alba, quan sents el jutge que pica amb el martell i diu “LLUC SELLARES SANCHEZ” respires fondo. Et desinfles, cridaries de l’alegria, ploraries de l’emoció... però ja ens estàven esperant a Malutka els nostres (ara si) fills
Com si en Lluc ho sabés, ha estat la primera vegada que ha vingut corrents als braços de la mare quan hem entrat per la porta. Quan els seus companys s’han volgut asseure a damunt de la mare, com fan quasi cada dia s’ha enfadat. Només volia la mare per ell...
Després hem fet una mica de piscolabis amb la directora i les pediatres dels nens, i cap a casa. A la tarda visita normal. Ha estrenat un got que li hem comprat, amb nanses i s’ha passat mitja tarda jugant i bevent uns suc amb el got. També li hem portat una foto dels tres perquè mentre no siguem aqui ens recordi, i el tio no l’ha deixat anar. No l’ha deixat veure a ningú, a cap dels seus companys d’habitació (com va fer en Timur!!!).
Demà dia últim dia de visita, Si ens cal, ultimes compres, preparar la maleta, celebració de les maternitats i paternitats de tots i diumenge cap a casa.
Això ja està fet!!
13 comentarios:
BUENAS TRIO!!!!!!!!!!!!!!!11
MOLTISSSSSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!
M´HE EMOCIONAT MOLT.
GRACIES PER DEIXAR-NOS VIURE AQUESTA HISTORIA VIRTUALMENT
SERGI PASCUAL
Holaaaaaaaaa!!!
M´heu fet plorar i tot!!! Qué emocionant és tot plegat!!! Quines ganes tinc de veure el Lluc... és un amor de nen, es nota per tot el què expliqueu...
Gràcies per fer-ho...
que bé poder-vos sentir el relat en viu i en directe d'aquí a no res, ja compto les hores...
ho veieu com els del barça som bons?
molts petons i fins ara!!
feu-li un a reveure ben proper a en lluc des de girona!!
tere
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!
Avui, a primera hora, quan he sabut que el judici havia anat bé, realment m'heu alegrat el dia.
Bona pensada lo de la foto, encara que, amb tot el que heu viscut, estic segura que no s'oblidarà de vosaltres!!. Es pot dir que ja el teniu al sac i ben lligat!!! En Lluc és fantàstic!!!!
M'he emocionat llegint la crònica, i alhora m'ha fet molt feliç!!!
Estic una mica nerviosa(ja em coneixeu), només pensant amb la retrobada!!!
Aprofiteu molt la visita de demà, i que tingueu un bon viatge de tornada!!!!
Ostres, us llegeixo sempre que puc i m'emociono i revisc un munt de situacions, i pensaments, i sentiments.
Des de la distància us envio tota la força del món per viure els dies que us queden fins que torneu a buscar el vostre fill.
I tot i les emocions penso que encara us queda el millor: l'arribada a casa i el retrobament amb la gent que us estima. No hi ha paraules.
Jo, més de tres anys després, encara m'emociono i em salten les llàgrimes quan penso en el moment en que vam passar la porta de l'aeroport i ens esperava tothom (en el nostre cas fins i tot l'Iker que no coneixia el seu germà).
Una abraçada,
Carme, Enric, Iker i Joel
Mooooooltes felicitats !!!!
Ara en LLuc ja és vostre per sempre. Jo confeso, que segons després del copet de martell del jutge culé (just el temps de reaccionar)em vaig posar a plorar, després em van seguir d'altres.
A més a la única culé del grup va i no em pregunta de quin equip era, i a la resta que eren del Madrid sí. Tot i així es va portar molt bé amb tothom.
Si en Lluc amb la foto ha fet el mateix que en Timur, deu ser perquè tots dos ens estimen molt ja, i no volen que la resta de nens del grup, que ens venien a veure, s'interposin entre nosaltres i ells. Nosaltres som els seus pares i de ningú més d'allà.
Ara sí, fins a la tornada família.
Aprofiteu molt i molt el darrer dia amb en Lluc
Esther i Timur
Holaaaaa,
Nosaltres també estem desitjant veure en LLuc, per totes les coses que expliqueu.
Jo m'el portaria a dins de la maleta a en Lluc, ha d'esser molt dur deixar-lo ara desprès de tants dies junts. Sort que els dies passen ràpid i aqui amb les nenes encara mès.
Que tingueu bon viatge de tornada i feu-li un petó molt gran i una abraçada de part de tota la familia Sellarès-Rubio.
Felicitats!!! Què se sent en tenir QUATRE fills?
Ja heu passat els dos tràmits més pessats i/o angoixants. I d'aquí 15 dies justos, cal obrir una bona ampolla de cava!!!
Que acabeu de passar uns bons dies.
Ostres, això del blog s'acaba Deixa'm afanyar-me i escriure alguna cosa. De veritat ÉS EMOCIONANT el moment en que us diuen que en Lluc és vostre. Si nosaltres ens emocionem imagina't vosaltres... Això és més difícil que passar qualsevol exàmen. Moltes felicitats. Ja ens veurem a la tornada. I en Lluc quan vindrà???. Ja no tenim espera..Molts petons.
Enhorabona !!!!!
Estem molt contents que en Lluc sigui per fi un Sellarés Sanchez,
ara ja podeu tornar tranquils.
Que tingueu un molt bon viatge de tornada i esperem veurens aviat.
Molts Petons !!!
Moltíssimes Felicitats a tota la família!!!
Desde aquí Camprodon, us trobarem a faltar al blog, haurem de programar en serio algún dinar!!
Una forta abraçada a tots 6!!
Publicar un comentario