això ja s'acabaaaaa (17, 18 i 19 de gener)

A mida que es van acabant els dies tenim més coses a fer . Per això fem campana del blog.

Compres, regals, anar a copiar fotos, preparar la maleta d’en Lluc, super, sopars i converses amb el grup...

Dimecres a la tarda vam anar a la “conselleria d’ infancia i adopcions”. Fan una entrevista prèvia al judici. Ens ho havien pintat com una cosa “de bon rollo” i ens van maxacar força. Preguntes esperables, però també preguntes rebuscades i quasibé malintencionades. Cal dir que tenim l’honor de ser el primer cas a Espanya que adoptem a Kazajstan amb tres fills biològics, i no entenen gaire (o gens). que puguem mantenir quatre fills .

Vam sortir força tocadets. Tot i que estàvem tranquils perquè ens ja ens han avisat que és un tràmit, però la cerimònia, la seriositat i el posat soviètic, ens van superar.

Dijous dia normal de visita. En Lluc content i al seu aire. Cada cop ens busca més per jugar i va aplaudir per primer cop (que el veiéssim nosaltres, clar). Ens imitava si picavem de peus a terra...

Avui divendres el judici no ha tingut res a veure. La cosa molt més distesa. Preguntes més sensates i raonables. Com a anècdota, es ha tocat un jutge del Barça. I tal com em va dir l’Alba, quan sents el jutge que pica amb el martell i diu “LLUC SELLARES SANCHEZ” respires fondo. Et desinfles, cridaries de l’alegria, ploraries de l’emoció... però ja ens estàven esperant a Malutka els nostres (ara si) fills

Com si en Lluc ho sabés, ha estat la primera vegada que ha vingut corrents als braços de la mare quan hem entrat per la porta. Quan els seus companys s’han volgut asseure a damunt de la mare, com fan quasi cada dia s’ha enfadat. Només volia la mare per ell...

Després hem fet una mica de piscolabis amb la directora i les pediatres dels nens, i cap a casa. A la tarda visita normal. Ha estrenat un got que li hem comprat, amb nanses i s’ha passat mitja tarda jugant i bevent uns suc amb el got. També li hem portat una foto dels tres perquè mentre no siguem aqui ens recordi, i el tio no l’ha deixat anar. No l’ha deixat veure a ningú, a cap dels seus companys d’habitació (com va fer en Timur!!!).

Demà dia últim dia de visita, Si ens cal, ultimes compres, preparar la maleta, celebració de les maternitats i paternitats de tots i diumenge cap a casa.

Això ja està fet!!

15 i 16 de gener

Foto d'ahir al matí. Així és el cel a Karaganda a tres quarts de nou del matí, des de la finestra de la nsotra habitació...

Dilluns i semblava que fés qui sap quan que no vèiem en Lluc... i tot just feia un dia!!
Vam arribar a buscar-lo i plorava. Ja pensàvem que passava de nosaltres, però no! Resulta que l’havien renyat perquè s’havia tirat l’aigua per sobre i l’havien hagut de canviar. Quan va venir amb nosaltres li va passar. Bé amb la mare, perquè amb el pare no volia saber res. Va rondinar una estona i anava somicant. No li estava bé res, ni les anelles ni les construccions... Estava neguitós i la solució sempre són les galetes. L’han acostumat així, i no ho canviarem pas en un dia... Així que galeta al canto i a coll de la mare. Dos segons en posició horitzontal i adormit. Al despertar-se als braços del pare, no es va fer extrany, i van estar jugant fent volar un avió de paper.
A la tarda va estar estupendo.Jugant al seu aire i una mica amb nosaltres pels passadissos...

Avui, dimarts,ha vingut de seguida. Com cada dia , lo més important buscar les galetes i després, el què vingui. Llapissos i construccions. Després arri arri tatanet, tirar-lo enlaire, rodar... i s’ha adormit una estona fins al final de la visita.
Al migdia li hem anat a comprar unes sabates. Les que porta li van dos números petits. No us penseu, que ja fa dies que les busquem, però deu ser que el seu número costa de trobar. De fet ja n’hi haviem comprat unes però li anàven grans, i les vam deixar per els seus companys. Després de tres o quatre dies voltant hem trobat el seu número i les ha estrenat a la tarda. Li hem fet les mil comèdies i ha estat molt orgullós de les seves sandàlies liles amb cors blaus...I tots els seus companys se n’han adonat de seguida que anava d’estrena...Detalls d’aquests que dónen de si eh...
S’ ha entretingut amb la capsa de les sabates, posar-hi i treure-hi coses. És el què més li agrada (després de les galetes).


Al sortir de Malutka hem anat al Halik, el super i centre comercial que hi ha més a prop dels apartaments. Ens faltaven algunes coses per ell i per fi ho hem rematat! Hem aprofitat per fer la compra, que demà ens toca sopar amb la colla a casa nostra!!

Ens falten 5 dieeeessss!!!!

13 i 14 de gener

Per donar una mica de color al blog us posem aquest parell de fotos perquè veieu el fred i la neu que hi ha per aquí... Aquest carrer amb tants arbres és l'avinguda on vivim.

Ahir va fer sol i vam sortir una estona amb en Lluc. Però tot i el sol estàvem a –10ºC i vam fer només un volt a l’edifici de Malutka, perquè se li glacen les galtes. Ahir ja caminava sense ajuda amb l’equip “d’astronauta”. A la tarda, li vam portar una pera per berenar, perquè la mandarina no té gaire èxit (la veritat és que no són gaire bones) així que li portem fruita extra, perquè de galetes va sobrat... Se la va menjar molt bé i després mitja poma que li van portar. Amb la poma ja feia el marrano. És molt llest, perquè ens mira de reüll abans de fer les marranades, com si ens avisés i llavors es posa a riure...
Al vespre hem fet unes cervesetes i unes tapes, i força conversa amb uns quants del grup que estem aqui.

Avui diumenge hem anat a fer una mica de passeig amb el grup, per un parc enorme amb un llac completament glaçat, una pista de gel i després una mica de botigues, aquí no tanquen els diumenges i hi ha algun mercadillo. Qui ja us podeu imaginar s’ha atrevit a regatejar en rus i tot!!! Tot i que ha fet bon sol, la temperatura de –16ºC tampoc acompanya massa per passejar. Ens hem reunit uns quants per dinar i a la tarda cada ovella al seu corral.

Ara ens queda la recta final.Ara que en Lluc comença a seguir-nos el rollo, i deixar-se anar...aprofitarem a tope aquesta setmana... Ens esperen dies de tràmits, burocràcia...que suposem que ens faran passar els dies més ràpid...

12 de gener

Ara ja comença a ser tot una mica monòton. La rutina dels horaris i les poques opcions que hi ha de temps lliure, fan que passsin els dies a vegades ben lents. Hi ha estones que hem de pensar si és dijous o divendres...Tot i que vist amb distància ens han passat dues setmanes volant.

En Lluc el primer que fa quan ja l’hem anat a buscar i arribem a la sala on jugem, és anar directíssim a la motxilla nostra on portem l’aigua, una tovallola, els guants... i les galetes. És l’unic que l’interessa. I una galeta a cada mà a més a més. Llavors, ja podem buscar joguines.

Ahir, divendres, no vam poder sortir perquè nevava i ja no vam agafar l’equip. I vam estar pels pasadissos. No és que haguéssim passejat molt, però estava cansat, i per primer cop es va adormir als braços de la mare. Sempre que li ve la son, s’estira a terra i es tapa els ulls amb el braç. Però, potser ha descubert que mentre llepa una galeta i està en braços, a més el gronxen...també s’està bé!! No es va despertar ni baixant les escales, només amb l’ecàndol que van fer els seus companys a l’arribar. Al migdia vam anar a fer un volt. Acostumem a demanar-li a en Pietrov, el conductor que ens deixi vint minutets abans d’arribar a casa i així podem passejar perquè si no, a penes caminem amb llum de dia. I els supers i centres comenrcials ja ens els sabem de memòria...Sort que ens faltaven 5 minuts per arribar a casa, perquè ens va enganxar una bona nevada...

A la tarda a l’hora de recollir-lo vam estar més estona del compte amb els seus companys. S’enganxen a les cames i els hi encanta que siguem allà. Vam fer algunes fotos i al final ja vam pujar, en Lluc fent-se una mica el xulo, (en plan “eh, que jo me’n vaig eh...”)

Ha berenat com sempre “com el rayo” i després hem jugat una estona. Les tardes entre el berenar i les marranades, recollir... jugar una mica i passa l'estona volant.

records a tots!

10 i 11 de gener

10 de gener

Avui ens hem llevat i nevava. Ja hem vist que no podriem sortir a fora amb en Lluc i hem deixat el seu equip a casa.

Només de recollir-lo hem continuat la tanda d’emprovar mitjons i botes mentre ell, menjava galetes. En quedaven poques al paquet però se les ha acabat, i hem estat jugant amb la capsa buida. Hi posavem anelles, la tiràvem enlaire, hem anat a fer un volt pels passadissos, i a mitja visita s’ha estirat a terra.
Ja li coneixem la posició de “tinc son, deixeu-me,vull dormir”. I efectivament en dos minuts s’ha quedat adormit a sota el tamburet del piano.

L’hem agafat en braços i ha continuat dormint. Una estona la mare i una estona el pare, no se n’ ha ni enterat. Fins al final de la visita. O sigui que molt no ens hem cansat. Hem pogut miar-lo d’aprop, olorar-lo sense que s’escapi corrents, acariciar-lo sense que ens aparti... Tot i que fa força bulto (o molt!) és un bebè encara.

A la tarda, la mandarina i galetes de cada dia, talladeta petita que es xarrupa els dits i escura el plat i tot. Està aprenent a beure amb el got, i li fa molt riure tirar-se l’aigua o el què sigui per sobre.


11 de gener

Visca!!! Avui no neva!! Podrem sortir a fora amb en Lluc. Hem arribat i a la seva habitació hi havia la perruquera. Els hi pasàven la màquina a tots. En Lluc està molt guapo, se li veuen més les galtones, més cara de bebé, però no es pot negar que és un xavalot.

Ens hem posat l’equip tots tres. Ell no podia ni caminar! Semblava un astronauta...Però tot i així hem sortit. Estàvem a –10ºC. Caminava agafat de les mans de la mare i el pare s’ocupava de la part tecnològica (video, fotos...). Als tres minuts hem vist que venia un grup de nens, també de Malutka, tots abrigats amb guants, bufandes, gorros....Eren més grandets, i a mig camí un altre grup, el seu. Quina alegria els hi ha fet! Els hem gravat en video. Li hem demanat a la cuidadora si els hi podiem passar per la tele que tenen a l’habitació i contentíssima ens ha dit que si.

Els nens s’han assegut a terra, els que han pogut a les nostres faldes, i han estat encantats de veure’s i reconeixe’s per la tele. Cridàven els seus noms quan es vèien. Son divertidíssims.

A la tarda ha berenat com sempre, i no hem sortit de la sala. Hem jugat a beure amb una ampolla d’aigua, ja sap quines guarrades ha de fer per fer-nos riure i riure ell també.

9 de gener

Ahir vam anar de compres. Ens han donat una llista de coses per el viatge que en Lluc ha de fer fins a Almaty quan el vinguem a buscar, a finals de febrer, i hem començat a mirar.

Li vam comprar el què a casa en diem “un equip complert d’esqui” però aqui ho porten per anar pel carrer. Ens ha dit l’Olga, la noia que ens fa “l’assistència”, que el febrer passat a Karaganda van arribar a –42ºC !!!

El diàleg a la botiga no cal que l’expliquem. Era per fer una càmara oculta...Nosaltres res de rus. La noia res d’anglès i quasi res d’espanyol. Aquí no hi ha tiquets per canviar, et diuen “tomorrow”, “ñet jarashó, tomorrow” (o sigui si no et va bé, torna demà).

Al matí quan l’hem anat a buscar ja ens esperava. El seu joc preferit segueix sent el pianet... Li hem emprovat l’equip i l’hem encertat...Li ha fet gràcia i es pixava de riure quan li posàvem el gorro. Li hem demanat a l’Olga si demà el podriem treure a fora, al jardí, nevat, però jardí al cap i al afi...(pensant que ens diria que no) i al contrari, ens ha dit “of course!!!” Ens hem posat molt contents. Falta que vulgui ell...i que demà no nevi...

A la tarda el berenar i jocs. La notícia de color és que avui a l’hora d’anar a deixar-lo no volia entrar.S’ha posat a plorar a coll del pare. Però li ha durat molt poc.

Els seus companys ja ens diuen “hola” en català!. Quan anem a deixar en Lluc ens vénen a rebre tots i els grandets, els que ja parlen, ens diuen “mama, papa”, (aqui es diu igual que en català) ens tiren petons, ens estiren la mà per quedar-nos allà, ens diuen els seus noms perquè els hi diguem coses......són moments dificils, perquè no ens costaria res quedar-nos allà , no només per en Lluc, però hem de marxar.
Després ells es queden tan tranquils, però es nota que ens esperen i que deixen tot el què estan fent per venir-nos a rebre i dir-nos coses...

Fins aqui avui.

8 de gener

Abans de continuar amb el nostre dia a dia, volem dir unes quantes cosestes:

Ens encanta que les kaz-tietes sigueu adictes al blog. No ens extranya, Kazajstán té alguna cosa (a part dels nostres fills) que atrau, que enganxa,...

A la família Moragas-Roig, que gràcies per cuidar-nos la Martineta. Ja hem vist la foto! Que també ens sap greu que en Lluc i l’Aleix no siguin pit-roig o cargols alhora, però podran jugar de conya perquè són de la mateixa mida, i a part amb el tema galetes s’entendran.... Ah, i que ens agradarà que ens expliqueu què us diuen aquests dies d’escola l’Andrea i la Martina i personal vari...

Als tiets, tietes, avis i àvia d’en Lluc sobretot ... i a tots els fidels, en general, que voleu que us diguem? Que ens feu molt costat escrivint-nos.

És un pal parlar tot amb signes. A part de hola i adeu, gràcies, bon dia, bonas tarda, o fins demà...no sabem dir res més en rus. I aqui parlen rus i kazac! Amb les cuidadores d’en Lluc ens entenem per signes. No sabem llegir ni un sant lletrero del carrer. A part del “Bowling”, “night club”, Mango i Zara.

Al súper ens movem prou bé, però a vegades fem experiments perquè no tenim massa idea del què comprem. És que ni en anglès estàn les lletres eh...però té la seva gràcia anar investigant...

En Lluc avui ha estat estupendu. Quan l’hem anat a buscar, pensàvem que d’ahir no veure’ns potser estaria extrany, i què va! Per sort hi havia la Maia, la cuidadora més carinyosa i més “enrollada” i li ha dit que ja l’haviem vingut a buscar i ell ha vingut sense pensar-s’ho, la mar de tranquil... Hem jugat amb les construccions, amb el ditxós pianet i llavors l’hem fet volar i tirar-lo enlaire, el fèiem rodar... Es tronxava de riure, però ha acabat marejat i rebentat. Mitja hora abans d’acabar la visita ja s’ha adormit a la moqueta...

Avui deuen haver acabat també les vacances perquè a Malutka ja “treballaven”. El grup d’en Lluc, que són 14 o 15, estaven en dos grups. Uns a la sala gran amb pilotes i saltadors i uns a una saleta més petita fent encaixos i piuets. A dalt, al costat de la nostra sala hi havia una noia amb quatre nens grandets, de 4 o 5 anys que els hi feia classe.

A la tarda, ha sigut la sorpresa. Estàven tots asseguts, esperant el berenar, i en Lluc també. Hem saludat com cada dia: “Holaaa!!, priviet!!!” Ha estat el primer cop que quan ens ha vist, sense que ningú li digués res, ens ha mirat, ha somrigut i s’ha aixecat de la cadira, i ha vingut amb nosaltres, decidit, quasi corrents i als braços de la mare...

Encara que pugui semblar un tòpic, cada dia avancem amb passos de gegant...és molt emocionant

6 i 7 de gener

Dissabte 6 de gener
Avui també han passsat els Reis per Karaganda. A en Lluc li han deixat una bossa amb peces grosses de construccions. S’ha distret força estona encaixant-les, però quan ha vist l’ òrgan d’ahir, ja hi ha anat disparat. I no només això. Com que l’òrgan va tenir tant èxit, una altre familia en va comprar un altre i ell, tot decidit, s’ha afinaçat els dos organs. Com que és l’unic del grup que ja camina, doncs ha anat tocant i repartint els òrgans com li ha semblat. Això si a una mà o a l’altre sempre portava l’òrgan. I pobre del que s’acostés a treure-li, gran o petit!

A la tarda, berenar. Com una llima. La mandarina tallada un èxit. No aixecava el plat de la vista, fins i tot es menjava els filets de la mandarina i ell solet s’ha tret amb els dits una pepita que se’ns ha colat. Després les galetes. Després una mica de passeig pels passadissos i una estona de jocs amb les construccions. Estavem aseguts a terra, ell a la falda de la mare. I quan les construccions ja no li han interessat, s’ha mig estirat, amb el cap a la cuixa, i s’ha deixat fer mimos i més mimos una estona abans d’acabar la visita.
L’hem acompanyat a l’habitació i ens hem despedit fins dilluns, perquè diumenge no hi ha visita.


Diumenge 7 de gener
Avui ens hem dedicat a fer turisme. No és que a Karaganda hi hagi massa cosa per veure, i menys quan tot està nevat, però hem fet un extra i els xofers ens han portat a veure la maternitat on van néixer els nostres fills, a veure una mina (la indústria bàsica de Karaganda), una mesquita, l’església ortodoxa, un llac enorme (tot gelat, obviament) ...una mica de volta, vaja.
Després hem dinat tots els del grup, i hem fet una sobretaula d’aquestes que s’allarguen i s’allarguen...

Ja tenim ganes de que arribi demà a veure el peque de la casa...

4 i 5 de gener

4 de gener

Malutka es un centre que ens agrada. Està situat a les afores de Karaganda, en una espècie d’illa de blocs de vivendes, o tipus ciutat dormitori (em recorda a Bellvitge).

EL taxista “Pietrof” ens va recollir puntual com cada dia. Vam arribar a la sala 10 i vam recollir en Lluc. Li vam dur la caixeta amb sis llapis de colors. La va agafar i es va passar bona part de la visita treient i posant els colors dintre a la caixa. Vam provar que pintés a un quadern però......potser no en sap? Deu ser això, no ha pintat res.

A la tarda, hem conegut a la pediatra. Juntament amb la cuidadora “més carinyosa” que encara no sabem com es diu, els hi hem ensenyat unes fotografies de l’Andrea, la Martina i la Joana. Els hi hem explicat que eren les sistrás (germanes) del Lluc. La cuidadora s’ha emocionat, ena ha dit que tenia la pell de gallina i anava repetint jharachó, jarachó (molt bé, molt bé). I li feia petons a l’Anna

La mare li ha donat el berenar a en Lluc (puré de patates amb carn, una mandarina, una galeta i la seva infusió). S’ha menjat tot el puré i la galeta, la mandarina l’ha “porquejat” i hem jugat tot bevent-se la infussió. Pràcticament l’ha vessat tota per terra entre unes grans rialles. Ens ho hem passat molt bé.

Ah, avui en Lluc ha fet 19 mesos!! Va néixer el 4 de juny.


5 de gener
Aquest matí per fi, després de set dies ha sortit el sol. De normal, el dia és gris, tirant a blanc...Però avui, tot i que el termòmetre marcava –9, almenys feia sol. El taxista ha hagut de canviar la ruta perquè per on anem sempre, al no haver nevat, estava enfangat i li relliscaven les rodes. (bueno, no era l’unic...)

Avui en Lluc quan ens ha vist ha estat content. Li hem portat la caixa dels llapissos a l’habitacíó, l’ha reconegur, i ha vingut una mica xulo, com dient, jo me’n vaig i vosaltres us quedeu aqui). Hem caminat fins a la sala i no volia entrar. Estirava la mà de la mare per anar cap al passadís. I hem seguit fins al final. Hi ha una finestra i la mare li apartava la cortina, perquè veiés a fora. Primer s’ha apartat, com si no li fes gràcia. Tancava els ullets, perquè li molestava el sol. Li hem picat al vidre i això ja li ha agradat. I , clar ell també ha volgut picar al vidre.Hem jugat amb el vidre i amb la cortina. A amagar-nos , i sortir..Avui tenia ganes de passejar-se i hem estat per tot l’edifici. Passadissos i escales unes quantes vegades, fins i tot ha entrat a fer el xafarder a un despatx que hi havia tres pediatres... Quan veia alguna porta que no reconeixia, es quedava parat i després caminava enrera... com si tingués por. No sabem si ha sigut la caminada , o casualitat, però un quart d’hora abans que s’acabés la visita, s’ha estirat a la moqueta de la sala i s’ha adormit. Com si res...

A la tarda li hem donat el berenar. Avui hem sigut previsors i hem portat unes tisores per tallar-li la mandarina a trossets i no fés el marrano. I l’hem encertat!!! Se l’ha menjada tota!! En Lluc s’anava menjant els trossets petits i li donava els grills al pare per tallar-los. També li obria la boca perquè li posés directament...les galetes de rigor i un got de kefir que no s’ha acabat.

Ha jugat amb un òrgan petit, d’aquets de l’estil de todo cien, i fa una música que es va fent pesadeta...després hem anat a fer un altre passeig pels passadissos i l’hem acompanyat a l’habitació.

Avui hem vingut directes a l’apartament, tenim convidats a sopar!

Molts petons!!

Que tingueu una bona nit de reis, felicitats des d'aquí a la tieta Olga i al Tete, que fan anys!!

3 de gener

Avui no fa ni de bon tros el fred que feia ahir, però en canvi durant la nit, ha fet una nevada impresionant. Sense exagerar, podem dir que hi ha més de mig metre de neu. Hem vist màquines i camions treient neu, fins i tot de gent amb unes pales enormes treien la neu per poder entrar a les cases. La gent camina en fila india per voreres de tres metres...Per cert, els gorros que ens va cagar el tió han triomfat. Els gorros de llana no fan gaire servei...

Hem anat a buscar en Lluc a la seva habitació i ha rondinat una mica, la seva cuidadora li ha donat galetes (com és costum) perquè no plori. Però al pujar l’escala ja li havia passat. Hem jugat amb unes anelles (que és el què més li agrada) a passar-nos una pilota, i sobretot es passeja per tota la sala, ho mira tot...i de tant en tant ens va mirant.

En Lluc no parla. Almenys amb nosaltres. Tampoc l’hem sentit que parli amb les seves cuidadores ni companys. Avui, que és el 4rt dia que el veiem ha fet sorolls tipu nananananana, lalalalalala i res més. És el primer dia que ha rigut a “carcajades”. El pare li feia l’arri arri tatanet i el tirava enlaire i reia molt.

A la tarda, quan hem tornat, la seva cuidadora ens ha pujat un plat amb el seu berenar. Una mandarina, tres galetes i una infusió (una mica pudenta). Li hem posat en una tauleta amb una cadireta i ell sol s’ha assegut . Ha començat les galetes, ha marranejat la mandarina i la infusió l’ha tirat per terra, perquè no deu saber beure en un got...o directament resulta que no li agrada.

Quan l’hem anat a deixar, els seus companys, com sempre ens han vingut a rebre i ell no ha vist gaire clar de voler-se quedar. Ha fet el gest de quedar-se a la porta, però ha entrat, sense rondinar.

Després de sortir de Malutka, hem anat al centre comercial a comprar-li uns colors i uns papers per demà dibuixar, i després hem anat a fer unes birretes amb el Pruden i la Sole (uns bilbains, que venen amb el nostre grup) i cap a caseta.

Petons per tots!! I gràcies pels vostres comentaris, ens fan molta il.lusió.

Dimarts 2 de gener

Després de la ressaca del Cap d’any, comença la rutina de visites. Anem a veure en Lluc tots els dies de 10 a 12 i de 4 a 6. Quan arribem, ens desabriguem, l’anem a buscar a la seva habitació i després ens trobem totes les families a la mateixa sala. Tenim joguines de tota mena.. Tot i que la majoria encara estan a terra tot el dia. En Lluc és el més gran i els altres tenen entre 7 i 8 mesos. A l’hora d’acabar, cada u torna el seu fill a la seva habitació.

Avui és el dia que fa més fred. Al sortir al matí el termòmetre marcava –17ºC, però segons l’aparell, la sensació tèrmica era de –27ºC
Al matí a l’arribar només de veure’ns s’ha posat a plorar, poquet, però al pujar les escales cap a la sala on juguem ja li ha passat. Se n’ha anat directe a la nostra motxilla a buscar les galetes... i al cap de res, s’ha fet caca...i ell sol ja marxava caminant fora de la sala, suposem perquè algú el canviés... L’hem acompanyat amb la seva cuidadora per canviar-lo, hem tornat a pujar a la sala i la mateixa seqüencia: buscar la motxilla, jugar una estona i caca un altre cop. Llavors hem baixat les tovallloletes i hem demanat per canviar-lo. Una nena del seu grup ens ha obert una porta i ens estirava de la mà, dient “mama, papa”. La cuidadora d’en Lluc ens ha deixat entrar i hem vist la seva habitació. Setze llitets posats en fila, com la blancaneus. La nena, anava dient “papa, mama” i assenyalava a dalt. I ens ensenyava que dalt d’un armari hi havia els bolquers que li vam comprar. Imagineu-vos que llestos que són!!

A la tarda ens ha vist i ja no ha plorat. Estaven tots els seus companys asseguts a les seves cadiretes, en 4 taules, berenant, i ell ha vingut sense rondinar. Hem jugat molt amb les anelles i ha tocat un piano de debò i un timbal. Hem jugat a perseguir-lo i atrapar-lo, a tirar-lo enlaire i ha rigut per primera vegada. A l’hora de la despedida l’hem portat a la seva habitació i fins i tot li ha dit adéu amb la mà a la seva cuidadora i ens ha fet un petó, i ha mig somrigut.

Com que avui esta tot nevat fins al capdamunt i a més els supermercats i botigues estaven tancats, hem vingut cap a casa. Hem anat a casa els veins a fer una cerveseta i unes “tapetes” i s’acabó fins demà.

Algunes fotos.....

Aeroport de Karaganda

Des de l'apartament

El 31 de desembre.. Bon cap d'any a tots!!

El xofer ens ve a buscar puntual. Arribem a Malutka i ens treiem guants, bufandes, polars, gorros, botes... aquest matí estem a –5º.
Anem a l’habitació d’en Lluc a buscar-lo per jugar a la sala on estem amb les altres families i els seus respectius nens.

Ens veu i no sap si riure o plorar. Ve a coll amb la mare i decideix que plora. Però a l’arribar a la sala, el pare li dóna una caixa de galetes que és el remei infalible al seu enfado. Hem pogut jugar amb ell molt més tranquil. Amb un cotxe, amb unes peces de colors, amb les galetes...(el tio pillo només es volia menjar les galetes senceres, les trencades les tornava a posar a la caixa) fins i tot hem dibuixat en una llibreta.

A l’hora de marxar l’hem acompanyat caminant de la mà de la mare a la seva habitació i els seus companys l’hem vingut a rebre. Ens hem despedit i en Lluc li ha fet un petó al pare!!

Al vespre ens hem trobat totes les families per celebrar aquest cap d’any tan especial per tots.

FELIÇ 2007 A TOTS

El viatge i la trobada

Sortim a l’hora prevista direcció Frankfurt. L’escala és de 7 hores, ja que l’avió destí Karaganda no surt fins a les 11 de la nit.

Els panels informadors de l’aeroport ens anuncien que el vol es retrasa fins a la 1 de la nit. Després de 9 hores a l’aeroport amb set hores de viatge per davant... Només ens faltava mes temps. Aquesta escala tècnica le recordarem tota la vida.

A les 12 comença “l’embarque”. Els alemays, ens repasen de dalt a baix amb els detectors ditxosos. I per fi a la 1:10 despeguem. Primera parada a Kostanai a les 7;30 12:30 (hora nova, clar pel camí se’ns ha fet de dia. ) Des de l’avió es veuen kilometres i kilometres de deserts de neu. Ni un poble, ni ciutat. Res.
I a les 2 a Karaganda. Per sort cap problema al control d’aduana, i els xofers ens porten fins als apartaments.


Entrem a Malutka, ens descalcem i ens fan entrar a tots en una habitació. Malutka fa olor de sopa de pollastre, de sopa de casa, de colonies. Hi ha silenci. Tots els passadissos estan plens de sisis amb roba estesa. Ens expliquen que en un minut ens porten els nens i que aleshores passarem a una sala gran per estar amb ells una estona, vindrà la traductora i la pediatra i podrem parlar amb elles.
La representant , treu el cap per la porta mig oberta i ens crida “sellares sanchez?” En anglès ens pregunta si volem un nen. I sense pensar-ho diem que si.

Entra una cuidadora, amb un nen a coll. Un nen “grandet”. Que d’entrada ja plora. I no pas poc... El passeja i li diu “mama, papa” però ell res, segueix plorant. Mentre van portant els altres nens i nenes el nen segueix plorant i passem a la sala a jugar amb tots els nens. El nen ja plora menys i per fi l’hem pogut agafar a coll.

Té 18 mesos i té trets molt kazaks. Decidim que es diu Lluc.

Plora a estones i les cuidadores per consolar-lo li donen caramels i bombons...

S’acaba la visita i el portem a la seva habitació amb els seus companys, que per cert el vénen a rebre tots a la porta i ens saluden també a nosaltres. Ens podem quedar cinc minutets per jugar amb ells.

Demà tornarem