Avui no fa ni de bon tros el fred que feia ahir, però en canvi durant la nit, ha fet una nevada impresionant. Sense exagerar, podem dir que hi ha més de mig metre de neu. Hem vist màquines i camions treient neu, fins i tot de gent amb unes pales enormes treien la neu per poder entrar a les cases. La gent camina en fila india per voreres de tres metres...Per cert, els gorros que ens va cagar el tió han triomfat. Els gorros de llana no fan gaire servei...
Hem anat a buscar en Lluc a la seva habitació i ha rondinat una mica, la seva cuidadora li ha donat galetes (com és costum) perquè no plori. Però al pujar l’escala ja li havia passat. Hem jugat amb unes anelles (que és el què més li agrada) a passar-nos una pilota, i sobretot es passeja per tota la sala, ho mira tot...i de tant en tant ens va mirant.
En Lluc no parla. Almenys amb nosaltres. Tampoc l’hem sentit que parli amb les seves cuidadores ni companys. Avui, que és el 4rt dia que el veiem ha fet sorolls tipu nananananana, lalalalalala i res més. És el primer dia que ha rigut a “carcajades”. El pare li feia l’arri arri tatanet i el tirava enlaire i reia molt.
A la tarda, quan hem tornat, la seva cuidadora ens ha pujat un plat amb el seu berenar. Una mandarina, tres galetes i una infusió (una mica pudenta). Li hem posat en una tauleta amb una cadireta i ell sol s’ha assegut . Ha començat les galetes, ha marranejat la mandarina i la infusió l’ha tirat per terra, perquè no deu saber beure en un got...o directament resulta que no li agrada.
Quan l’hem anat a deixar, els seus companys, com sempre ens han vingut a rebre i ell no ha vist gaire clar de voler-se quedar. Ha fet el gest de quedar-se a la porta, però ha entrat, sense rondinar.
Després de sortir de Malutka, hem anat al centre comercial a comprar-li uns colors i uns papers per demà dibuixar, i després hem anat a fer unes birretes amb el Pruden i la Sole (uns bilbains, que venen amb el nostre grup) i cap a caseta.
Petons per tots!! I gràcies pels vostres comentaris, ens fan molta il.lusió.
Hem anat a buscar en Lluc a la seva habitació i ha rondinat una mica, la seva cuidadora li ha donat galetes (com és costum) perquè no plori. Però al pujar l’escala ja li havia passat. Hem jugat amb unes anelles (que és el què més li agrada) a passar-nos una pilota, i sobretot es passeja per tota la sala, ho mira tot...i de tant en tant ens va mirant.
En Lluc no parla. Almenys amb nosaltres. Tampoc l’hem sentit que parli amb les seves cuidadores ni companys. Avui, que és el 4rt dia que el veiem ha fet sorolls tipu nananananana, lalalalalala i res més. És el primer dia que ha rigut a “carcajades”. El pare li feia l’arri arri tatanet i el tirava enlaire i reia molt.
A la tarda, quan hem tornat, la seva cuidadora ens ha pujat un plat amb el seu berenar. Una mandarina, tres galetes i una infusió (una mica pudenta). Li hem posat en una tauleta amb una cadireta i ell sol s’ha assegut . Ha començat les galetes, ha marranejat la mandarina i la infusió l’ha tirat per terra, perquè no deu saber beure en un got...o directament resulta que no li agrada.
Quan l’hem anat a deixar, els seus companys, com sempre ens han vingut a rebre i ell no ha vist gaire clar de voler-se quedar. Ha fet el gest de quedar-se a la porta, però ha entrat, sense rondinar.
Després de sortir de Malutka, hem anat al centre comercial a comprar-li uns colors i uns papers per demà dibuixar, i després hem anat a fer unes birretes amb el Pruden i la Sole (uns bilbains, que venen amb el nostre grup) i cap a caseta.
Petons per tots!! I gràcies pels vostres comentaris, ens fan molta il.lusió.
14 comentarios:
Hola parella; primer de tot gràcies per recordar-vos del meu aniversàri, no se com hi heu pensat amb tot el que esteu passant... estem molt il.lusionats amb tot el que expliqueu i ens morim de ganes de retrovar-nos i de coneixer en Lluc en persona.
Ens ha fet molta ilusió rebre les fotos i encara tenim la pell de gallina de l'emoció de llegir tot el que aneu explicant.
Us enviem records dels nostres pares i germans i dels Sala, a tots ells els hem ensenyat les fotos d'en Lluc, el divendres he quedat amb el Pere i el dissabte amb en Sala per ensenyar-los el blog ( aquest parell de pagesos que no creuen en les noves tecnologies com l'internet... )
Bé, només ens queda comentar-vos que sentim molt no haver contactat abans, però com ja us he comentat, hem tingut els nostres problemes personals amb la tecnologia i no ha estat possible fins ara.
Petons als tres, us anyorem molt !!
Sens dubte, això de fer un blog va ser una molt bona pensada.
M'encanta anar seguint el vostre dia a dia, i m'emociono al llegir els progressos que va fent el Lluc: Ara no plora, avui somriu, ara una 'carcajada'...
A veure què fa amb els colors.
Aquí a casa els avis i tiets, les nenes no paren de pensar en el lloc, la Joana va presmunint de que tindrà un germanet.
També han demanat a l'avi que imprimeixi 4 Cartes de Reis, que una l'ompliràn elles pel Lluc.
A veure si envieu més fotos!
Molts petons.
Hola, guapíssims!
Quina il.lusió, poder seguir aquesta informació tan puntual!
Molts gràcies, és genial poder-vos seguir cada dia!
Mooolts petons!!!!
Anna, Jordi i Aidar
Hola Família !!!
M'encata veure que cada dia la cosa millora, i ja veureu .....
És fantàstic poder seguir-vos a diari.
Mil gràcies una altra vegada per la foto del Timur.
Una abraçada,
Esther i Timur
Si si que és una passada això del blog. Poder anar sabent mica en mica com va tot, és increïble!! Avui he anat a buscar a l'Andrea al gimnàs, on també s'ho està passant molt bé.
Bé wapos, un petó molt fort, i amb moltes ganes de que estigueu tots tres per aquí!!
Va si, envieu alguna foto més!!
ei, yarmana-cuñaooo!!! debeu pensar: quin parell aquests tiets de girona....
entre ressaca de cap d'any, i altres ... fins avui no hem pogut escriure-us.
com us podeu imaginar, la Tere només de veure la foto d'en Lluc, ja li van començar a brillar els ulls fins a caure-li la llagrimeta. La veritat és que ens fa molta il·lusió ser tiets d'un altre nen.
Us felicitem i us desitgem el millor per tot això que esteu visquent aquests dies. una abraçada molt i molt forta i molts petons.
fins demà! Carles i Tere.
Priviét.
Hola família.
Mai havia entrat en un blog.
Com va amb el vodka ?
Fins la propera.
Ignasi
Estic d'acord amb en Jordi que aixó del blog és una molt bona pensada i és una passada.
Rebre tota aquesta informació ens permet a tots disfrutar una mica cada dia de la vostra gran aventura.
Un petonàs ben gros de tota la família.
Roser, Just, Mireia i Núria
Hola papa i mama, sabeu què?, ahir quan vaig sortir del gimnàs amb la Tali i la Núria vam anar a comprar al Bonpreu.
A fora hi havia un gos gran, lligat en un pal de la vorera. La Núria i jo vam començar a riure i el gos va començar a bordar i la Tali es va espantar tant i tant que va fer un bot increible.
Però resulta que a dins, on hi ha el detector de la porta, hi havia un gos petit, i quan la Núria em va dir: "vigila Andrea que hi ha un gos!!!" vaig fer un crit tant i tant fort, que tota la gent de les caixes es va girar i es van quedar mirant-nos.
Un petó ben gros i que us ho passeu molt bé amb en Lluc.
Andrea
Hola guapos!!!!!
M´encanta llegir-vos... bufff, és que mentre´s ho faig us estic veient, m´ho imagino tal qual... a més tot tan detallat.. m´encanta!!!
El Lluc va progressant... mica en mica, i això és molt bona senyal.
Molts petons desde Collbató!!!
Per cert, que m´oblidava!!! ja he rebut les fotos!!! Teniu un fill maquissim!!!! Gràcies!!!!
Hola un altre cop!!
Ens al·legrem moltíssim que el LLuc ja rigui. Cada dia penso amb vosaltres i el primer que faig quan arribo a la feina, és mirar el blog!! Compartir aquesta experiència amb vosaltres és increïble!! Un petó molt gran als tres desde Camprodon.
Quan pugueu, ens enviareu alguna foto del Lluc?
Osti quin fred !
Quan deus anar a fer un riu al carrer se't deu quedar glaçat !
hola macus!!
us hem seguit com hem pogut viatjant per les espanyes, i cada cop ens posem més nervioso per trobar un internet...
estem molt contents perquè en lluc ja riu i nosaltres dos estem com a tontos davant la pantalla, rient, mentre us llegim...
Les queques també estan molt contentes de tenir un nebodet nou jejej
Esperem que el viatge us segueixi anant així de bé i encara millor, i doneu-li algo amb en Lluc que no cagui tant... clar... tantes galetes....
Tres petonassus d'aquells que ressonen per tota la casa
Laia i Guillem
Publicar un comentario