12 de gener

Ara ja comença a ser tot una mica monòton. La rutina dels horaris i les poques opcions que hi ha de temps lliure, fan que passsin els dies a vegades ben lents. Hi ha estones que hem de pensar si és dijous o divendres...Tot i que vist amb distància ens han passat dues setmanes volant.

En Lluc el primer que fa quan ja l’hem anat a buscar i arribem a la sala on jugem, és anar directíssim a la motxilla nostra on portem l’aigua, una tovallola, els guants... i les galetes. És l’unic que l’interessa. I una galeta a cada mà a més a més. Llavors, ja podem buscar joguines.

Ahir, divendres, no vam poder sortir perquè nevava i ja no vam agafar l’equip. I vam estar pels pasadissos. No és que haguéssim passejat molt, però estava cansat, i per primer cop es va adormir als braços de la mare. Sempre que li ve la son, s’estira a terra i es tapa els ulls amb el braç. Però, potser ha descubert que mentre llepa una galeta i està en braços, a més el gronxen...també s’està bé!! No es va despertar ni baixant les escales, només amb l’ecàndol que van fer els seus companys a l’arribar. Al migdia vam anar a fer un volt. Acostumem a demanar-li a en Pietrov, el conductor que ens deixi vint minutets abans d’arribar a casa i així podem passejar perquè si no, a penes caminem amb llum de dia. I els supers i centres comenrcials ja ens els sabem de memòria...Sort que ens faltaven 5 minuts per arribar a casa, perquè ens va enganxar una bona nevada...

A la tarda a l’hora de recollir-lo vam estar més estona del compte amb els seus companys. S’enganxen a les cames i els hi encanta que siguem allà. Vam fer algunes fotos i al final ja vam pujar, en Lluc fent-se una mica el xulo, (en plan “eh, que jo me’n vaig eh...”)

Ha berenat com sempre “com el rayo” i després hem jugat una estona. Les tardes entre el berenar i les marranades, recollir... jugar una mica i passa l'estona volant.

records a tots!