10 i 11 de gener

10 de gener

Avui ens hem llevat i nevava. Ja hem vist que no podriem sortir a fora amb en Lluc i hem deixat el seu equip a casa.

Només de recollir-lo hem continuat la tanda d’emprovar mitjons i botes mentre ell, menjava galetes. En quedaven poques al paquet però se les ha acabat, i hem estat jugant amb la capsa buida. Hi posavem anelles, la tiràvem enlaire, hem anat a fer un volt pels passadissos, i a mitja visita s’ha estirat a terra.
Ja li coneixem la posició de “tinc son, deixeu-me,vull dormir”. I efectivament en dos minuts s’ha quedat adormit a sota el tamburet del piano.

L’hem agafat en braços i ha continuat dormint. Una estona la mare i una estona el pare, no se n’ ha ni enterat. Fins al final de la visita. O sigui que molt no ens hem cansat. Hem pogut miar-lo d’aprop, olorar-lo sense que s’escapi corrents, acariciar-lo sense que ens aparti... Tot i que fa força bulto (o molt!) és un bebè encara.

A la tarda, la mandarina i galetes de cada dia, talladeta petita que es xarrupa els dits i escura el plat i tot. Està aprenent a beure amb el got, i li fa molt riure tirar-se l’aigua o el què sigui per sobre.


11 de gener

Visca!!! Avui no neva!! Podrem sortir a fora amb en Lluc. Hem arribat i a la seva habitació hi havia la perruquera. Els hi pasàven la màquina a tots. En Lluc està molt guapo, se li veuen més les galtones, més cara de bebé, però no es pot negar que és un xavalot.

Ens hem posat l’equip tots tres. Ell no podia ni caminar! Semblava un astronauta...Però tot i així hem sortit. Estàvem a –10ºC. Caminava agafat de les mans de la mare i el pare s’ocupava de la part tecnològica (video, fotos...). Als tres minuts hem vist que venia un grup de nens, també de Malutka, tots abrigats amb guants, bufandes, gorros....Eren més grandets, i a mig camí un altre grup, el seu. Quina alegria els hi ha fet! Els hem gravat en video. Li hem demanat a la cuidadora si els hi podiem passar per la tele que tenen a l’habitació i contentíssima ens ha dit que si.

Els nens s’han assegut a terra, els que han pogut a les nostres faldes, i han estat encantats de veure’s i reconeixe’s per la tele. Cridàven els seus noms quan es vèien. Son divertidíssims.

A la tarda ha berenat com sempre, i no hem sortit de la sala. Hem jugat a beure amb una ampolla d’aigua, ja sap quines guarrades ha de fer per fer-nos riure i riure ell també.